Rèplica a Carles Casals

Bones, aquest article, com bé diu el títol va integrament a contestar el comentari de'n Carles. Sabia que no estaries gens d'acord amb mi, per aixó mateix et vaig demanar que t'ho miresis (m'agraden les crítiques xD).

Per començar estic molt d'acord amb tu en el primer punt, però bé, era el simple motiu que em movia a comentar aquest aspecte cultural. El que sí que vull discutir és el segon punt. Sembla que la teva definició de cultura catalana, per el que em comentes, vingui a ser el que reflexa la societat catalana. No estic d'acord, simplement perquè jo, en català, puc parlar sobre societat espanyola, i mai reconoxerien (la RAE o l'organisme que se'n encarregui) que formi part de la cultura castellana. (la literatura espanyola és esclusivament la castellana, l'idioma de Cervantes)


Estic molt en contra del teu punt tercer, sí que hi ha un victimisme català, però em mostro radicalment en contra de que tenim dos llengües, i menys per motius histórics. Més aviat crec que ens volen imposar aquesta suposada tradició. M'explico. La castellanització de la societat Catalana s'observa des del meitats del segle XX, fa uns 50 anys, degut a la gran emigració no adaptada a la societat catalana. No puc demostrar-ho, i no seria politicament correcte, peró és la marginació de la immigració vinguda la que fa que el castella i la cultura del sud de l'Ebre permaneixin com a primordial entre els nouvinguts. catalunya reb oleades immigratories des del segle XVIII i sobretot al segle XIX i XX, però no és fins que coincideix amb el centralisme i amb el feixisme a Madrid que es produeix aquest fenómen de no-adaptació cultural. Per aixó no trobem conflictes lingüístics al segle XIX, i una societat conscientment catalana durant la II República. Penso més aviat, que és una democràcia i una constitució mal feta les culpables de que un error de 40 anys de malgovern militar es tradueixi en, com tu dius: "Tenim 2 llengües (per una sèrie de motius històrics que coneixes millor que jo). Les dos ja estan arrelades al nostre país". Com a historiador he de dir que 40 anys no fan história, ni justifiquen un arrelament.

En qüestió a la teva comparació amb Süissa, per començar no es comprable, pel fet que cap de les seves cultures és própia o única de la regió o nació. El seunacionalisme neix a partir d'una font diferent. El nacionalisme català és configura a partir d'un passat i una cultura comuna. Suïssa, té un passat turbulent com a nació (per cert, bastant oposat a la seva banda o cultura "germànica", la més original del Estat, i que poc a poc van anar marginant) però molt diferent del català. El seu sentiment nacionalista es configura des de un punt de vista diferent. A més a més et recordo que Suïssa reconeix el dret a independitzar-se de tots els seus cantons a més de cooficials tots els seus idiomes i cultures, cap està sobre l'altre, o millor dit, tots estan per sobre de la resta en la seva zona natal. Si apliquem el mateix sistema a Espanya seria glòria: Idiomes oficials d'Espanya: Castellà, Català, Euskera, Gallec i Bable. Idioma oficial de Catalunya: Català. Tant de bo!!!!!

Respecte a Joanot Martorell, ja fa anys que està decidit, és valencià, i com a tal, perteneix a la cultura catalana, o valenciana o balear, o el nom que et dongui la gana posar-li, però està clar que és la mateixa cultura que Ramón Llull o Fabra i Puig. No caiguem ara en demagógia pepera...

I la meva frase final la veia molt clara, posats a triar una primera llengua estrangera triaria l'anglés, que no és dona fins 3r i de mala manera. I si hem de pensar en proximitat geogràfica, el Francés és més útil. Potser si és la segona llengua més parlada, que per cert, t'equivoques, és la tercera, primer el chino mandarí, desrés l'anglés i tercer el castellà. Però el que tu no tens en compte és la utilitat. L'idioma de les finances és l'angles i l'alemany, l'idioma de la cultura i l'art és el francés i l'italià, i fins i tot abans el llatí, l'idioma de la ciència i les lletres. El castellà és parlat per una gran massa de població de classe mitjana-baixa al món, però a excpeció de a Espanya, tota aquesta massa enten perfectament anglés i fins i tot francés. El castellà no te una branca exclussiva d'utilitat, per el que per molta gent que el parli, perd la seva importància.

Moltíssimes gràcies per comentar, espero que llegeixis la meva resposta, que de ben segur no t'agradarà. Però en el diàleg està la riquesa no? Vinga com tu dius, Salut i República, però Catalana!!!! jejeje es broma! Adeu i bon Sant Joan!