Cultura Catalana

Amb l'expocició a la Fira de Francfort sobre cultura catalana ha arribat al parlament, i al Congrés després, una discussió sobre els límits de la cultura catalana. I la Qüestió és aquesta: és cultura catalana tot el que es fa dins dels límits territorials catalans? O És cultura catalana tot alló que es fa en llengua i tradició catalana? Podria semblar el mateix, però no, no ens enganyem!

Plantejem-nos la iniciativa Espanyolista, la de tot el que es fa a Catalunya és català. Aquesta és la excusa per enviar llibres a francfort escrits en castellà, per incloure'ls en la cultura catalana. Però així doncs, tenim una cultura suboordinada, per que evidentment que també consideren aquests llibres com a cultura "espanyola", o més ben dit castellana.

Donen-li la volta, qué no és català? Doncs si tenim en compte aquest plantejament, ens podem anar despedint de llibres com Tirant lo Blanc, un dels més famosos llibres de caballeries escrit per Joanot Martorell, que eraValencià. I és així de clar, fraccionem la cultura amb les mateixes línies que les fronteres...

Personalment ho veig un error gravíssim. Senta un precedent molt perillós per a la cultura catalana:

• Primer, perquè considera català tot alló qué es fa a Catalunya, encara que sigui en llengua catalana. Amb quin motiu demanarem, doncs, l'adaptació cultural als immigrans espanyols?Aquest plantejament condueix directament a la resposta: Yo hablo castellano, que estoy en España...
• Segon, debilita greument el passat de la nostra cultura, fraccionant els nostres escriptors en llengua catalana. El que ja comentava abans, Si els escriptors Valencians ja no són de la literatura catalana, perdem tota la nostra branca litarària de humanitats, ja que a València va ser un dels llocs on l'humanisme va calar més profundament.
• Tercer, vincula la cultura a unes froteres i no a unes tradicions i llengues pròpies. Aixó és clarament un desprestigi per a la nostra llengua i les nostres tradicions, comunes amb alguns territoris exteriors de Catalunya, i diferents de les de una part de la pròpia població políticament catalana.

Per a mi tot aixó és un atac contra el catalanisme, i contra la nostra cultura. Certament, tenim un nacionalisme basat en les nostres diferències culturals, i estem intentant montar un model d'Estat basant-nos en aquestes també. Mentre a Catalunya lluitem perquè el català entri del tot en el món immigrant, el govern espanyol ens va posant traves, desprestigiant i desvinculant el català de la vida pública o política.

Tot aixó per a nosaltres és molt nou. Estem acostumats a considerar la cultura catalana amb paràmetres culturals i no polítics o territorials. Per nosaltres Tirant lo Blanc és cultura catalana, des de tota la vida, i ningú esperava que aquests paràmetres canviessin. El pitjor de tot, és que aixó no és que s'estigui discutint o plantejant en el Congrés, no... Una diputada del PP i la Ministra de Cultura discutien l'altre dia al Congrés sobre el tema de la fira de fracfort, i el diàleg va ser, desde del meu punt de vista, desesperadament centralista i devastador. La diputada del PP criticava la falta d'escriptors en castellà dins el pavelló de cultura catalana a Fracfort, i la increpar a la Ministra amb l'argument de que tot el que es faci a Catalunya és català i que la seva absència és una decisió sectaria. Doncs bé, la resposta de la Ministra va ser: "Evidentemente que todo lo que se hace en Catalunya és cultura catalana."

Perquè m'ofenc? perque no crec que la decisió sobre què és cultura catalana i que no hagi de venir donada desde Madrid. Perquè ni tan sols han obert el debat per arribar a un acord, o per canviar la definició tradicional, sinó que ho han donat per sentat, la visió centralista s'ha d'imposar. Doncs be senyors, espero que els nostres governs autònoms resisterixin aquest atemptat cultural. Que les escoles continuïn ensenyant els nostres grans autors pancatalans (de totes les regions culturalment catalanes), i que la visió del nostre poble, malgrat els atacs, no canvï.

No m'identifiqueu amb cap posició extrema, jo defenso la llibertat cultural. Jo crec que cadascú té dret a pertànyer a la cultura que vulgui, visqui on visqui, i a parlar la llengua que vulgui. Peró si volem garantir aquests drets, tenim dos opcions: o oblidar-nos de comunicar-nos davant la impossibilitat d'entendre'ns amv castellanoparlants que no saben català, o aquests aprenen català i ens entenen.

Jo ja ho dic avui, a la meva terra parlo català, i accepto que a mi em parlin en cualsevol idioma. Sento dir que entendré quan em parlin català, castellà, anglés, italià i una mica el francés. La resta d'idiomes tindré molts problemes, ja que en la meva educació van pensar que era més important que aprengués castellà que altres idiomes estrangers, com l'Alemany, tot i que el castellà ja el tenia aprés de casa i de la tele. Aixó sí, jo contestaré en català, que és la meva llengua i la meva cultura.