Rèplica a Carles Casals

Bones, aquest article, com bé diu el títol va integrament a contestar el comentari de'n Carles. Sabia que no estaries gens d'acord amb mi, per aixó mateix et vaig demanar que t'ho miresis (m'agraden les crítiques xD).

Per començar estic molt d'acord amb tu en el primer punt, però bé, era el simple motiu que em movia a comentar aquest aspecte cultural. El que sí que vull discutir és el segon punt. Sembla que la teva definició de cultura catalana, per el que em comentes, vingui a ser el que reflexa la societat catalana. No estic d'acord, simplement perquè jo, en català, puc parlar sobre societat espanyola, i mai reconoxerien (la RAE o l'organisme que se'n encarregui) que formi part de la cultura castellana. (la literatura espanyola és esclusivament la castellana, l'idioma de Cervantes)


Estic molt en contra del teu punt tercer, sí que hi ha un victimisme català, però em mostro radicalment en contra de que tenim dos llengües, i menys per motius histórics. Més aviat crec que ens volen imposar aquesta suposada tradició. M'explico. La castellanització de la societat Catalana s'observa des del meitats del segle XX, fa uns 50 anys, degut a la gran emigració no adaptada a la societat catalana. No puc demostrar-ho, i no seria politicament correcte, peró és la marginació de la immigració vinguda la que fa que el castella i la cultura del sud de l'Ebre permaneixin com a primordial entre els nouvinguts. catalunya reb oleades immigratories des del segle XVIII i sobretot al segle XIX i XX, però no és fins que coincideix amb el centralisme i amb el feixisme a Madrid que es produeix aquest fenómen de no-adaptació cultural. Per aixó no trobem conflictes lingüístics al segle XIX, i una societat conscientment catalana durant la II República. Penso més aviat, que és una democràcia i una constitució mal feta les culpables de que un error de 40 anys de malgovern militar es tradueixi en, com tu dius: "Tenim 2 llengües (per una sèrie de motius històrics que coneixes millor que jo). Les dos ja estan arrelades al nostre país". Com a historiador he de dir que 40 anys no fan história, ni justifiquen un arrelament.

En qüestió a la teva comparació amb Süissa, per començar no es comprable, pel fet que cap de les seves cultures és própia o única de la regió o nació. El seunacionalisme neix a partir d'una font diferent. El nacionalisme català és configura a partir d'un passat i una cultura comuna. Suïssa, té un passat turbulent com a nació (per cert, bastant oposat a la seva banda o cultura "germànica", la més original del Estat, i que poc a poc van anar marginant) però molt diferent del català. El seu sentiment nacionalista es configura des de un punt de vista diferent. A més a més et recordo que Suïssa reconeix el dret a independitzar-se de tots els seus cantons a més de cooficials tots els seus idiomes i cultures, cap està sobre l'altre, o millor dit, tots estan per sobre de la resta en la seva zona natal. Si apliquem el mateix sistema a Espanya seria glòria: Idiomes oficials d'Espanya: Castellà, Català, Euskera, Gallec i Bable. Idioma oficial de Catalunya: Català. Tant de bo!!!!!

Respecte a Joanot Martorell, ja fa anys que està decidit, és valencià, i com a tal, perteneix a la cultura catalana, o valenciana o balear, o el nom que et dongui la gana posar-li, però està clar que és la mateixa cultura que Ramón Llull o Fabra i Puig. No caiguem ara en demagógia pepera...

I la meva frase final la veia molt clara, posats a triar una primera llengua estrangera triaria l'anglés, que no és dona fins 3r i de mala manera. I si hem de pensar en proximitat geogràfica, el Francés és més útil. Potser si és la segona llengua més parlada, que per cert, t'equivoques, és la tercera, primer el chino mandarí, desrés l'anglés i tercer el castellà. Però el que tu no tens en compte és la utilitat. L'idioma de les finances és l'angles i l'alemany, l'idioma de la cultura i l'art és el francés i l'italià, i fins i tot abans el llatí, l'idioma de la ciència i les lletres. El castellà és parlat per una gran massa de població de classe mitjana-baixa al món, però a excpeció de a Espanya, tota aquesta massa enten perfectament anglés i fins i tot francés. El castellà no te una branca exclussiva d'utilitat, per el que per molta gent que el parli, perd la seva importància.

Moltíssimes gràcies per comentar, espero que llegeixis la meva resposta, que de ben segur no t'agradarà. Però en el diàleg està la riquesa no? Vinga com tu dius, Salut i República, però Catalana!!!! jejeje es broma! Adeu i bon Sant Joan!

Cultura Catalana

Amb l'expocició a la Fira de Francfort sobre cultura catalana ha arribat al parlament, i al Congrés després, una discussió sobre els límits de la cultura catalana. I la Qüestió és aquesta: és cultura catalana tot el que es fa dins dels límits territorials catalans? O És cultura catalana tot alló que es fa en llengua i tradició catalana? Podria semblar el mateix, però no, no ens enganyem!

Plantejem-nos la iniciativa Espanyolista, la de tot el que es fa a Catalunya és català. Aquesta és la excusa per enviar llibres a francfort escrits en castellà, per incloure'ls en la cultura catalana. Però així doncs, tenim una cultura suboordinada, per que evidentment que també consideren aquests llibres com a cultura "espanyola", o més ben dit castellana.

Donen-li la volta, qué no és català? Doncs si tenim en compte aquest plantejament, ens podem anar despedint de llibres com Tirant lo Blanc, un dels més famosos llibres de caballeries escrit per Joanot Martorell, que eraValencià. I és així de clar, fraccionem la cultura amb les mateixes línies que les fronteres...

Personalment ho veig un error gravíssim. Senta un precedent molt perillós per a la cultura catalana:

• Primer, perquè considera català tot alló qué es fa a Catalunya, encara que sigui en llengua catalana. Amb quin motiu demanarem, doncs, l'adaptació cultural als immigrans espanyols?Aquest plantejament condueix directament a la resposta: Yo hablo castellano, que estoy en España...
• Segon, debilita greument el passat de la nostra cultura, fraccionant els nostres escriptors en llengua catalana. El que ja comentava abans, Si els escriptors Valencians ja no són de la literatura catalana, perdem tota la nostra branca litarària de humanitats, ja que a València va ser un dels llocs on l'humanisme va calar més profundament.
• Tercer, vincula la cultura a unes froteres i no a unes tradicions i llengues pròpies. Aixó és clarament un desprestigi per a la nostra llengua i les nostres tradicions, comunes amb alguns territoris exteriors de Catalunya, i diferents de les de una part de la pròpia població políticament catalana.

Per a mi tot aixó és un atac contra el catalanisme, i contra la nostra cultura. Certament, tenim un nacionalisme basat en les nostres diferències culturals, i estem intentant montar un model d'Estat basant-nos en aquestes també. Mentre a Catalunya lluitem perquè el català entri del tot en el món immigrant, el govern espanyol ens va posant traves, desprestigiant i desvinculant el català de la vida pública o política.

Tot aixó per a nosaltres és molt nou. Estem acostumats a considerar la cultura catalana amb paràmetres culturals i no polítics o territorials. Per nosaltres Tirant lo Blanc és cultura catalana, des de tota la vida, i ningú esperava que aquests paràmetres canviessin. El pitjor de tot, és que aixó no és que s'estigui discutint o plantejant en el Congrés, no... Una diputada del PP i la Ministra de Cultura discutien l'altre dia al Congrés sobre el tema de la fira de fracfort, i el diàleg va ser, desde del meu punt de vista, desesperadament centralista i devastador. La diputada del PP criticava la falta d'escriptors en castellà dins el pavelló de cultura catalana a Fracfort, i la increpar a la Ministra amb l'argument de que tot el que es faci a Catalunya és català i que la seva absència és una decisió sectaria. Doncs bé, la resposta de la Ministra va ser: "Evidentemente que todo lo que se hace en Catalunya és cultura catalana."

Perquè m'ofenc? perque no crec que la decisió sobre què és cultura catalana i que no hagi de venir donada desde Madrid. Perquè ni tan sols han obert el debat per arribar a un acord, o per canviar la definició tradicional, sinó que ho han donat per sentat, la visió centralista s'ha d'imposar. Doncs be senyors, espero que els nostres governs autònoms resisterixin aquest atemptat cultural. Que les escoles continuïn ensenyant els nostres grans autors pancatalans (de totes les regions culturalment catalanes), i que la visió del nostre poble, malgrat els atacs, no canvï.

No m'identifiqueu amb cap posició extrema, jo defenso la llibertat cultural. Jo crec que cadascú té dret a pertànyer a la cultura que vulgui, visqui on visqui, i a parlar la llengua que vulgui. Peró si volem garantir aquests drets, tenim dos opcions: o oblidar-nos de comunicar-nos davant la impossibilitat d'entendre'ns amv castellanoparlants que no saben català, o aquests aprenen català i ens entenen.

Jo ja ho dic avui, a la meva terra parlo català, i accepto que a mi em parlin en cualsevol idioma. Sento dir que entendré quan em parlin català, castellà, anglés, italià i una mica el francés. La resta d'idiomes tindré molts problemes, ja que en la meva educació van pensar que era més important que aprengués castellà que altres idiomes estrangers, com l'Alemany, tot i que el castellà ja el tenia aprés de casa i de la tele. Aixó sí, jo contestaré en català, que és la meva llengua i la meva cultura.

Fi temporada 2006-2007

És una mica extrany començar parlant de la fi de temporada, peró així és. El Club patí Breda (sempre parlant de la secció d'hoquei) finalitza la temporada 2006-2007, i s'ha de fer balanç.

Aquesta temporada s'ha gaudit de vuit equips: Prebenjamí, Benjamí A i B, Aleví, Juvenil, Femení, 2ona Catalana i 1era Catalana. Els entrenadors han sigut Alberto Fenrández, Eloi Canaleta, Miquel i Marc Juanhuix.

Com a primer resultat, i negatiu, s'ha de valorar la caiguda del primera catalana a segona, per pocs punts, i la fugida de l'entrenador (Miquel) cap al GEiEG. El club està buscant substitut.

Els equips han portat la temporada amb mes o menys entrebancs, el juvenil va patir la baixa del porter a mitja temporada, cosa que va obligar a l'Ot i a la Helena a jugar a la porteria, i també va ser portat per Marc Juanhuix (queda malament parlar en tercera persona de tu mateix...) els últims mesos.

A destacar dins del club, el paper del prebenjamí, amb excelents resultats que els van portar al 7e lloc dincs al classificació general Gironina. Felicitats. A més, els bons resultats han permés al incorporació de nous i grans jugadors durant la temporada (Ernest Roura del CP Arbúcies i Mateo del CP Tordera).

Un altre punt negatiu és la nula incorporació d'escola aquest any. El club es planteja noves activitats per tal de promocionar el club entre els nens de 3 a 5 anys. Ánims!

Anuncio la celebració de les Primeres Jornades de Convivéncia de la CUP ( Coordinadora del pavelló) on els nens i nenes, i no tan petits de totes les modalitats esportives (Bàsquet, Volei, Hockey i Patinatge) practicaran els esports de cada entitat i es renuran en un dinar de germanor. El Club Patí Breda anima als valents que s'atrevexin a posar-se els patins com a última activitat!

Presentació

Bé, primer de tot dir que estic provant que tal funciona aixó del blog, ja que no hi tinc massa ma dreta amb internet. Potser aquest blog be a ser un més, potser s'inclou enla dinàmica que hi ha últimament a escriure i comentar en diferents blog que han anat apareixent aquestes setmanes a Breda.

M'agradaria aclarir que aquest blog no el presento com un blog sobre Breda, ni sobre cap aspecte concret de la vila, sinó com un blog personal, on m'agradaria tractar varietat de temes. La meva intenció, però, segurament es concretarme en la política municipal, ja que he participat en les eleccions, en temes socials del poble, i especialment, en l'hoquei a la vila, el cual practico desde fa ni més ni menys que 15 anys.

No espero agradar a tothom, de fet suposo, com es natural que hi haurà gent que no estarà gens d'acord amb el que s'escrigui. Tampoc pretenc fer d'aquest blog una font d'erudició, m'agradaria que aquí apareixin opinions, i les opinions es fundamenten tant en arguments totalment certs i demosrables com en sensacions absolutament personals, sense arribar mai a l'extrem de transoformar la pàgina en un recurs fàcil per a l'insult o la demagógia.

Bé, aquí hi ha la meva declaració d'intencions, i amb aixó engego el blog, amb l'esperança de que hi hagi una participació i de tirar-lo endavant.